Democràcia econòmica
Sumari
Dediquem aquest dossier a la idea de democràcia econòmica i, des de la perspectiva del moviment sindical, parlem d’assolir espais de participació en les decisions de les empreses i de suport i aliança amb experiències d’economia social. De les segones ens en parlen Josep Maria Romero i Óscar Rando pel que fa al Festival Esperanzah!, Antònia Pascual i Llorenç Serrano de FIARE Banca Etica, i Salvador Clarós i José Manuel Jurado de Som Energia. Arran d’això, Gabriel Abascal reflexiona sobre les relacions complexes entre sindicalisme i economia social al llarg de la història i Carlos del Barrio l’analitza com una alternativa davant l’actual crisi sistèmica.
Els articles de Bruno Estrada i Michela Albarello entren a fons en la idea de “democratitzar el treball”. El primer explica com els drets de participació a les empreses mercantils i a les empreses de l’economia social són camins paral·lels per una gestió empresarial tendent al bé comú i el segon aborda l’estat de la qüestió dins la Unió Europea i el sindicalisme europeu. Rafael Guerrero ens explica el cas específic del sistema de cogestió de l’empresa Volkswagen, on la representació de les persones treballadores i les institucions públiques és molt rellevant. Hi trobareu també al dossier un breu vídeo de Dominique Méda, Julie Battilana i Isabelle Ferreras sobre la crida “democratitzar el treball”.
Articles
Carlos del Barrio, «L’economia social i solidària, una alternativa econòmica i democràtica a un sistema insostenible»
La crisi sistèmica del capitalisme en la darrera dècada ha aprofundit les desigualtats socials, la pobresa extrema, la pobresa laboral. Són conseqüències d’un model econòmic depredador, addicte al petroli, especulador, antisocial i insostenible. Un model que, en contraposició, ha estimulat la creació de projectes econòmics, empresarials o cooperatius que són una alternativa per a moltes persones. Aquests projectes conformen l’economia social i solidària, una manera d’entendre l’economia des d’una perspectiva més ecològica, social i progressista.
El dossier sobre democràcia econòmica del Butlletí Treball, Economia i Societat aborda projectes d’economia social, la creixent implicació de CCOO de Catalunya i del sindicalisme en aquests i subratlla la importància de situar la democràcia econòmica a la agenda política.
(Més informació)
Bruno Estrada, «La democracia económica en la agenda política»
Per què cal tornar a posar a l’agenda política la democràcia econòmica? Bruno Estrada parteix d’aquesta pregunta per aprofundir en el concepte de democràcia econòmica i les seves relacions amb qüestions com la plena ocupació, la productivitat i la competitivitat, la llibertat individual o el sindicalisme.
La democràcia no ha de circumscriure’s a l’àmbit polític, cal que s’introdueixi dins els elements bàsics de l’economia que són les empreses. Això comportarà una distribució més equitativa del capital en aquestes. Eixamplar la base de la democràcia a les empreses serà l’eina de transformació col·lectiva amb la qual les persones treballadores puguin reconquerir una hegemonia cultural perduda des dels anys 80 del segle passat.
(Més informació)
Michela Albarello, «La democràcia en el lloc de treball, segons la Confederació Europea de Sindicats (CES)»
La regles i les normes democràtiques no estan al servei del capital per maximitzar els beneficis per als i les accionistes, sinó, més bé, han d’estar al servei de la ciutadania en totes les seves dimensions. I sobretot, degut a la centralitat del treball en la vida de les persones, és desitjable que la democràcia es reafirmi en el lloc de treball.
Michela Albarello exposa l’estratègia de la Confederació Europea de Sindicats per enfortir aquest valor fonamental, la democràcia, en l’àmbit laboral i presenta la nova iniciativa “És imprescindible més democràcia a les empreses”.
(Més informació)
Dominique Méda, Julie Battilana i Isabelle Ferreras, «Treball. Democratitzar. Desmercantilitzar. Descontaminar». Vídeo del Manifest col·lectiu de Democratizingwork.org
Què ens ha ensenyat l’actual crisi? Que els éssers humans en el treball no poden ser reduïts a mers «recursos». La pandèmia de la COVID-19 ha revelat com el treball en si tampoc pot reduir-se a simple «mercaderia». Els serveis de salut, atenció i cures són activitats que hauríem de protegir de les lleis del mercat. En cas de no fer-ho, correríem el risc d’accentuar encara més les desigualtats, sacrificant a les persones més febles i necessitades.
Què fer per evitar un escenari similar? Cal permetre als i les treballadores participar en les decisions, és a dir, cal democratitzar l’empresa. Cal desmercantilitzar la feina i cal actuar col·lectivament per descontaminar el planeta. Aquests són els tres eixos fonamentals del manifest sobre el treball que presenten Dominique Méda, Julie Battilana i Isabelle Ferreras.
(Vídeo i manifest)
Rafael Guerrero, «La Ley Volkswagen como modelo de cogestión»
La cogestió empresarial és un tipus de participació indirecta de les persones treballadores, per la via representativa de les organitzacions sindicals en el govern de les empreses, concretament en els òrgans on es prenen les decisions estratègiques i econòmiques corporatives al més alt nivell. L’autor explica les principals característiques i l’abast democratitzador del model de cogestió de l’empresa Volkswagen a Alemanya, establert legislativament a partir dels anys 60 del segle passat. Aquest model augmenta el grau d’influència de les persones treballadores en decisions que poden afectar als seus drets i a la seva ocupació.
(Més informació)
Gabriel Abascal, «Sindicalismo y economía social: una compleja relación», Article publicat a Alternativas Económicas, núm. 83 (setembre de 2020)
Gabriel Abascal repassa la història de la relació entre sindicalisme i el cooperativisme des del seu sorgiment al segle XIX. Ha estat una interacció complexa que s’està reconduint en els darrers temps, després de dècades d’allunyament. Actualment, els sindicats aposten per una actuació conjunta amb les cooperatives com a via per democratitzar l’economia i lluitar contra les desigualtats.
Aquesta nova relació del sindicalisme amb l’economia social solidària requereix una implicació activa dels sindicats, com a socis de cooperatives de consum alternatiu que van sorgint en diversos sectors. Els casos de la banca ètica, de les cooperatives elèctriques d’energies renovables o el recolzament de cooperatives culturals en són bons exemples.
(Més informació)
Antònia Pascual i Llorenç Serrano, «El Desenvolupament del cooperativisme de finances ètiques i la implicació de CCOO de Catalunya»
Comissions Obreres de Catalunya ha participat des del començament en el moviment per les finances ètiques a Catalunya. Aquest moviment té com objectiu general que les persones sàpiguen i decideixin què es fa amb els seus diners dipositats i que aquests s’usin per finançar projectes ètics i transformadors.
Els autors aborden el desenvolupament de la banca ètica a Catalunya i presenten l’entitat Fiare Banca Etica, les seves característiques i valors. El compromís de CCOO amb Fiare Banca Etica és una aportació rellevant al desenvolupament de l’economia social i de la democràcia econòmica.
(Més informació)
Salvador Clarós i José Manuel Jurado, «Cooperativisme i transició energètica: el cas de SOM Energia»
La transició energètica serà la gran oportunitat d’aquest segle per abordar dos reptes cabdals: frenar el canvi climàtic i lluitar contra la desigualtat social. Estem davant no només d’un canvi de procedència de les fonts d’energia sinó d’un nou paradigma energètic. El sindicat hi té molt a dir, fomentant aquesta transició i forçant que aquesta es faci amb justícia social.
Els autors reflexionen sobre les oportunitats que obre el canvi de paradigma energètic, es centren en el cooperativisme energètic i en presenten un exemple: la cooperativa Som Energia. També exposen les interaccions entre CCOO i les noves formes de produir i consumir energia.
(Més informació)
Óscar Rando i Josep M. Romero Velarde, «La cooperativització del Festival Esperanzah. Una aposta continuada per la transformació social i la solidaritat»
Esperanzah! és una eina de transformació amb forma de festival, que va néixer fa més d’11 anys impulsada per l’associació GATS del Prat de Llobregat. Esperanzah! ha estat capaç de promoure un ecosistema d’economia solidària (que inclou més de 50 iniciatives amb activitat econòmica). L’any 2019, el Festival decideix cooperativitzar-se des del convenciment que només cooperant conjuntament amb més persones i organitzacions es pot millorar.
Els autors presenten i posen en valor el festival Esperanzah! i exposen les raons de les CCOO del Baix Llobregat per participar en la cooperativització del festival. Es tracta de continuar reforçant el vincle del sindicat amb el teixit associatiu i de refermar el compromís amb l’economia local, resilient, construïda també des del consum conscient i responsable de la ciutadania. És un compromís per avançar en la democràcia econòmica.
(Més informació)
El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Joan Carles Gallego i Herrera
Comitè del Butlletí: Joan Carles Gallego i Herrera, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Dolors Llobet, Llorenç Serrano i Marc Andreu.
Consell d’aquest número del Butlletí: Joan Carles Gallego, Dolors Llobet, Llorenç Serrano, Marc Andreu, Carlos del Barrio, Michella Albarello, Cristina Torre, Gabriel Abascal, David Monsergas i Miquel de Toro.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: [email protected]